domingo, 22 de abril de 2012

Como abrir una puerta


Como abrir una puerta
Nos hace falta: una puerta (objeto cortado de forma rectangular, normalmente de madera) y los accesorios para facilitar la acción (la manija o el pomo, etc.). No se necesita un lugar concreto.
La puerta, uno de los inventos más comunes y útiles que ha creado el hombre. Esta, es capaz de separar dos lugares totalmente diferentes. En realidad, no es una cosa indispensable, ya que puedes cruzar de un lado a otro sin ella. La gente la suele utilizar en viviendas (edificios construidos expresamente para habitarlos), fabricas (edificios que, diferente de las casas, solo sirven para trabajar en ellos), etc. Todos los edificios en general.
En fin, la gente la usa también  para tener un poco de intimidad.
Procedimiento: Primero, tendremos que conseguir el principal objeto, la puerta. Hallar las medidas del hueco donde habrá la puerta. Después montarla con la ayuda de las bisagras (pequeño, pero importante artilugio hecho de metal o plástico, su forma se adapta según el objeto al que apoya. Su función es permitir el movimiento de la puerta). Y finalmente, decorarla con cerrojos (objeto cilíndrico, normalmente hecho de zinc. Se ocupa de prohibir el movimiento de la puerta), mirillas (agujero desde donde se puede ver el exterior, o al revés) y manijas (objeto que ayuda en la acción de abrir la puerta).
Pero, de poco servirá si no sabes cómo utilizarla. Apoyamos la mano sobre la manija o el pomo (la mano, derecha o izquierda, puede variar según la posición del objeto), si es la manija tan solo es tirar hacia abajo, si es el pomo hay que girar siempre hacia dentro. Cuando oyes un “clic” querrá decir que el cerrojo se ha quitado y que la puerta es libre de hacer el movimiento. Finalmente, solo tienes que empujar hacia adelante.

Guardiola's Biography

Josep Guardiola was born in Santpedor in 1971. In 1984, he joined la Masia. At the age of nineteen, he made his début.
One year later, he became a first team regular. In 2001, he played his last match with Barça. Josep played 479 games for the national team of Catalonia. Two years later, he was apointed coach of FC Barcelona B. In 2008, he became manager of FC Barcelona A.
Since then, he was won three National Leagues, two Champions Leagues, two FIFA Club World CUP, two UEFAS super cups... so far.

lunes, 9 de enero de 2012

Monòleg interior coherent (Llop Solitari)

Sóc en Llop Solitari, estic escrivint des de la meva habitació del ranxo. Visc amb en Sam, en Leo i el seu avi, un gran home. M'han ensenyat moltes coses útils aquests mesos: parlar bé l'idioma, escriure, vestir-me i´comportar-me amb elegància, els hi estaré agraït tota la vida. Però, començem explicant com vaig conèixer en Sam i com he arribat aquí.
Tot va començar llunes després de que em nombressim com "l'home medicina". Estava orgullós de ser-ho, quan estava passejant per la poca vegetació que teníem a la reserva, quant portaven ja més o menys un any, vaig sentir trets que veníen del poblat, sense pensar-m'ho dos vegades i vaig anar corrent. Quan vaig arribar, sentí plors per on la gent estava acumulada. No aguantava més la ràbia i la tristesa quan vaig veure això, havia tota la meva família estesa al terra, menys el meu pare, que afortunadament, continuava vui, plorant i maleint els deus per donar-li una vida tan cruel. Finalment, el emu pare ja no s'aguantava ni dret i no podia caçar, no va durar gaire més i el vaig perdre. Dies després, quan ja tenia un mapa fet de tota la reserva, milagrosament, vaig poder escapar.
La fugida no va ser del tot un èxit, després del succés, americans, van voles buscar-me, però jo, ja ho havia previst i tenia una idea, arriscada però bona, allistar-me en l'exèrcit dels Estats Units. Allà, no va ser tant dolent, vaig conèixer un noi que es deia Sam, ell sabia que era un pellroja, però no em tractava com els altres, era diferent.
Passats mesos, Sam i jo vam conèixer un general anomenat Martins, li vam caure bé i ens va ensenyar coses bàsiques per amagar-se i desorientar els navahos: arrossegar-se per terra i xiular com els ocells a la nit. Va ser molt útil ja que ho vaig necessitar més endavant. Es va acabar la tranquil·litat un dia que vam tenir de robar uns cavalls de bona qualitat en una tribu "pawnee", en allà em vaig quedar aturat quan vaig descobrir una noia jove que em va enamorar, llavors només em quedava robar els cavalls i anar-me'n, però no va ser així. L'endemà vaig anar davant del poblat amb el seu millor cavall i desarmat, llavors el poblat no va poder-hi fer res i vaig demanar la mà de la noia, exitosament ho vaig aconseguirr. No va acabar gens bé, van morir tots pels americans, inclús la meva estimada. Em van portar a una reserva de nou i en Sam el va acusar de traïdor.
Per segona vegada, després d'uns anys, vaig escapar-me. Després, ja no tenia un pla i vaig decidir buscar en Sam, si seguia viu. Vaig caminar quilòmetres, dia i nit. Em vaig instal·lar en un arbre d'un bosc on observaba un ranxo, on podia ser una pista. Amb molta casualitat, en Sam es va instalar allà, em va venir molta alegria en veure'l, però i havia els del ranxo i no gosava entrar o simplement anar-hi. Mesos després, vaig seguir en Sam fins una gorga, on sense pensar que hi havia un americà al costat. Tot va anar molt ràpid i al revés de lo que havia pensat d'aquella gent, en Leo i el seu avi, i ara estic aquí esperant en Sam per anar a buscar més cavalls per a Socorro. Ara em sento més lliure i més feliç.

Qui sóc jo?

Em dic Pau. Explicaré sobre com sóc jo, què m'agrada fer i què no m'agrada gens fer.
Sóc a vegades, en segons quines situacions, una mica tímid, però mai m'ha costat, per exemple, fer amics. Sempre que m'estic a gust amb algú, sempre m'agrada fer-lo riure i passar-m'ho bé amb ell. M'agrada provar coses noves i, sobretot, fer esport. Faig handbol, fa poc que he començat, però jo crec que ja m'en surto prou bé. Llegir no és que m'agradi gaire però, si el llibre m'ha agradat o m'agrada força, l'acabo segur i potser em compro la continuació, si hi és. M'agraden les llengües, però algunes no ser fer servir gaire el vocabulari, com l'Anglès. L'assignatura que m'agrada més és segurament Català i la que menys Matemàtiques. I això és tot lo que puc dir sobre mi. A part, m'agrada quedar amb els amics, ser sincer amb tot i poder fer les coses bé.

jueves, 15 de diciembre de 2011

A day in the life of my dogs, Drap & Pruna

Drap and Pruna are my dogs. Drap is seven years old, and Pruna is two. When my mum opens the door, Drap starts running, and Pruna keeps sleeping. Then I feed them and they eat all the food. They eat Compy Adultos. They play with a red teddy bear, they sleep next to the TV, they eat and do a lot of strange things.

When I arrive home from school I play with them. They run in the garden. In the evening I go running to the streets with them. At night they sleep in te living room.

My best friend

Aniol Roure is my friend. Aniol lives in Can Puig, near the school. He goes to school by bike.

Aniol is fourteen years old. He's tall and thin. I think he is practical and sensible because he's got a long face, but also intelligent and funny. He's got oval eyes and long nose, he has got curved eyebrows.

Aniol likes to play basketball and talk with friends. He is very "catalan". He ikes listening to music, and to the radio flaixbac.

I finished!

viernes, 11 de noviembre de 2011