Monòleg interior coherent (Llop Solitari)

Sóc en Llop Solitari, estic escrivint des de la meva habitació del ranxo. Visc amb en Sam, en Leo i el seu avi, un gran home. M'han ensenyat moltes coses útils aquests mesos: parlar bé l'idioma, escriure, vestir-me i´comportar-me amb elegància, els hi estaré agraït tota la vida. Però, començem explicant com vaig conèixer en Sam i com he arribat aquí.
Tot va començar llunes després de que em nombressim com "l'home medicina". Estava orgullós de ser-ho, quan estava passejant per la poca vegetació que teníem a la reserva, quant portaven ja més o menys un any, vaig sentir trets que veníen del poblat, sense pensar-m'ho dos vegades i vaig anar corrent. Quan vaig arribar, sentí plors per on la gent estava acumulada. No aguantava més la ràbia i la tristesa quan vaig veure això, havia tota la meva família estesa al terra, menys el meu pare, que afortunadament, continuava vui, plorant i maleint els deus per donar-li una vida tan cruel. Finalment, el emu pare ja no s'aguantava ni dret i no podia caçar, no va durar gaire més i el vaig perdre. Dies després, quan ja tenia un mapa fet de tota la reserva, milagrosament, vaig poder escapar.
La fugida no va ser del tot un èxit, després del succés, americans, van voles buscar-me, però jo, ja ho havia previst i tenia una idea, arriscada però bona, allistar-me en l'exèrcit dels Estats Units. Allà, no va ser tant dolent, vaig conèixer un noi que es deia Sam, ell sabia que era un pellroja, però no em tractava com els altres, era diferent.
Passats mesos, Sam i jo vam conèixer un general anomenat Martins, li vam caure bé i ens va ensenyar coses bàsiques per amagar-se i desorientar els navahos: arrossegar-se per terra i xiular com els ocells a la nit. Va ser molt útil ja que ho vaig necessitar més endavant. Es va acabar la tranquil·litat un dia que vam tenir de robar uns cavalls de bona qualitat en una tribu "pawnee", en allà em vaig quedar aturat quan vaig descobrir una noia jove que em va enamorar, llavors només em quedava robar els cavalls i anar-me'n, però no va ser així. L'endemà vaig anar davant del poblat amb el seu millor cavall i desarmat, llavors el poblat no va poder-hi fer res i vaig demanar la mà de la noia, exitosament ho vaig aconseguirr. No va acabar gens bé, van morir tots pels americans, inclús la meva estimada. Em van portar a una reserva de nou i en Sam el va acusar de traïdor.
Per segona vegada, després d'uns anys, vaig escapar-me. Després, ja no tenia un pla i vaig decidir buscar en Sam, si seguia viu. Vaig caminar quilòmetres, dia i nit. Em vaig instal·lar en un arbre d'un bosc on observaba un ranxo, on podia ser una pista. Amb molta casualitat, en Sam es va instalar allà, em va venir molta alegria en veure'l, però i havia els del ranxo i no gosava entrar o simplement anar-hi. Mesos després, vaig seguir en Sam fins una gorga, on sense pensar que hi havia un americà al costat. Tot va anar molt ràpid i al revés de lo que havia pensat d'aquella gent, en Leo i el seu avi, i ara estic aquí esperant en Sam per anar a buscar més cavalls per a Socorro. Ara em sento més lliure i més feliç.